Història de la ceràmica de la Bisbal

La ceràmica és una part molt important de la vida de la Bisbal i una de les activitats que dóna vida a la localitat i n'acoloreix els seus carrers. No és estrany doncs, que e l paisatge de la Bisbal d'Empordà, es caracteritzi per les esveltes siluetes d'antigues xemeneies industrials i per una àrea comercial vinculada als diferents productes ceràmics...

Tornar
 

Història de la ceràmica de la Bisbal

La Bisbal d’Empordà és avui un dels centres ceràmics capdavanters de Catalunya. La importància d’aquesta activitat es reflecteix clarament en el paisatge urbà de la ciutat, caracteritzat per les esveltes siluetes d’antigues xemeneies industrials i per una àrea comercial dirigida a la comercialització dels diferents productes ceràmics.

La ceràmica és i ha estat una de les principals activitats econòmiques de la població, almenys des del segle XVIII (la primera notícia documental que dóna raó de l’ofici de terrisser a la Bisbal data del 1511). Artesà, creador, artista, gairebé un alquimista, el ceramista de la Bisbal és moltes vegades el darrer esglaó d’una família amb generacions dedicades al vell treball de donar forma a l’argila. Formes utilitàries, artístiques, experimentals, artesanes o industrials…, es pot trobar de tot en la llarga història ceràmica de la Bisbal.

La ceràmica bisbalenca ha experimentat canvis significatius en el decurs de la seva història paral·lels a la importància creixent que ha assolit aquesta activitat. Si fins al segle XVII la producció es limitava a un àmbit estrictament local, a partir del segle XVIII i especialment des de finals d’aquest segle, coincidint amb l’embranzida demogràfica que experimentà el Principat, creix la demanda de terrissa bisbalenca. Aquest augment de la producció es detecta a partir de la presència cada cop més evident de productes bisbalencs en els principals mercats de Catalunya (Girona, Olot, Mataró…).

Ceràmica de la Bisbal

A partir del segle XIX, i sobretot durant la segona meitat de segle, la terrissa bisbalenca viu la seva edat d’or. Els seus productes no només es comercialitzen a Catalunya sinó que també arriben a les colònies espanyoles d’ultramar. En el decurs d’aquest segle assistim a un gradual procés d’especialització (pisaires, botxaires, fogaters, incorporació de la dona al procés de treball…) que cerca millorar la rapidesa i la celeritat del treball. El segle XIX és el segle de la tècnica decorativa de la trepa.

Al llarg del segle XX, l’abandó gradual de les activitats agrícoles i ramaderes tradicionals cap a un model de societat molt més urbana i industrial així com l’aparició de nous materials substitutius de la ceràmica com el plàstic o l’acer inoxidable, trenquen la coherència que hi havia entre el producte i el seu destinatari i condemnen les produccions de terrissa tradicional.

Ceràmica de la Bisbal

A partir dels anys quaranta del segle XX, la producció de terrissa tradicional experimentà una davallada molt important provocada pels grans canvis cultural, econòmics i socials després de la Guerra: l’aparició de nous materials i de noves formes de vida fa que els objectes de terrissa perdin la funció per la qual havien estat creats i per tal d’adaptar-se a les noves necessitats es transformen en objectes bàsicament decoratius. Al procés d’elaboració s’incorporaran els avenços tècnics que faciliten el treball i abarateixen els costos (steck i premsa per fer plats) i en la decoració prendrà rellevància el jaspi.

Aquesta situació de desestructuració de la ceràmica hauria estat terminal si a partir dels anys cinquanta no s’hagués produït el “boom” del turisme. L’aparició del turisme de masses permeté a alguns obradors bisbalencs reorientar la seva producció.

Tanmateix aquesta circumstància tingué conseqüències importants en el tipus de producció i a partir d’aquest moment els objectes perdran el sentit de l’equilibri entre la funció i la forma i comença una etapa caracteritzada per l’abarrocament de les formes i les tècniques decoratives.

Avui, la Bisbal es diferencia d’altres centres productors de ceràmica en el fet que la producció es troba molt diversificada; no només es produeixen articles de terrissa, sinó que existeix un sector molt important dedicat a la ceràmica aplicada a la construcció i un altre ocupat en l’elaboració de ceràmica decorativa. Tot plegat configura una població que viu al redós de la ceràmica, ja que també existeixen altres indústries que subministren primeres matèries, equipaments i maquinària a la majoria d’obradors i fàbriques de ceràmica de la Bisbal. En l’actualitat aquesta dedicació abraça la major part de possibilitats de fabricació, d’investigació i de comercialització dels productes ceràmics.

A més de la intensa activitat industrial i econòmica que dóna la ceràmica a la població de la Bisbal, cal tenir en compte les diferents actuacions que a nivell institucional s’estan portant a terme, tant pel que fa als aspectes formatius (Escola de Ceràmica) com pels estrictament culturals i de recuperació dels testimonis materials generats per aquesta activitat (Terracotta Museu). El Museu de terrissa i ceràmica industrial de la Bisbal és una de les poques institucions que existeixen en aquest moment a Catalunya que tenen com a objectius principals la preservació, la conservació i la difusió del patrimoni material i cultural de la ceràmica. 



Aquest lloc web fa servir cookies per aportar una millor experiència de navegació i un servei més personalitzat. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús.
Més informació | Acceptar